Diuen que un Erasmus et canvia la vida, que et fa créixer (suposo que com a persona), que et fa conèixer persones increïbles i que aquells desconeguts del principi s’acaben convertint, al final, en amics per sempre. Uns diuen que l’Erasmus és senyal de bona vida i festes cada dia, d’altres asseguren que és una experiència que passa un cop a la vida, en què és millor no desaprofitar-la i fer-te teu el nou país que t’ha donat la benvinguda.
Diuen que la Toscana és un indret màgic, el lloc preferit pels grans cineastes a l’hora de donar vida a les seves grans obres d’amor. Diuen que és terra de bon vi i bons formatges. Diuen que la tradició i els costums són encara presents en molts dels seus pobles medievals i diuen també que els estius són càlids i els hiverns d’allò més freds.
Diuen i diuen... i jo encara no sé què dir-ne.
Fins aleshores només sé que vull compartir aquesta experiència amb tots i cadascú de vosaltres perquè veieu, oloreu, tasteu, palpeu i sentiu a través d’aquestes línies tots els racons i totes les aventures d’aquest viatge cap a la nova conquista.
Així doncs, només em falta dir…Benvinguts a bord!
